Xesco Boix

El Substitut inaugura avui una nova categoria: Persones admirables.

Dimarts
passat Tv3 va dedicar el seu programa "Noms" a Xesco Boix. Ell va ser
probablement una de les primeres figures de qui vaig ser fan. Vaig
escoltar fins a la sacietat "La sopa de pedres" i "La granota tocada
del bolet". Em sembla que no ens en recordem prou sovint, del
Xesco. A mi les seves històries i les seves cançons m’omplien el cap
d’imatges, em feien viure el que explicava d’una manera molt real.
Potser ell em va injectar el gust per explicar històries, per
escoltar-ne. Potser és una mica culpa seva que m’agradi escriure.
Explicava els contes fent servir moltes onomatopeies: una porta que
grinyola, el salt d’una granota, les pedres que cauen a la sopa, blop,
blop. M’he baixat la seva obra completa per l’emule -així si mai tinc fills podran gaudir-ne- i totes aquestes imatges han tornat intactes al meu cervell, com si el temps no hagués passat. Els meus amics riuen amb mi perquè diuen que faig servir moltes
onomatopeies quan parlo. Potser ell en té la culpa. Recordo molt bé com
els meus pares em van explicar la seva mort. M’ho van dir tal com raja,
sense dulcificar-ho; es va tirar al tren. Ves per on, l’amic dels nens,
aquell que els feia riure, que els educava, que els transmetia valors,
vivia un infern interior que el va portar a acabar amb la seva vida.
Aquests contrastos són terribles, i més als deu anys. Em va fer molta
pena, recordo una pena fonda. Suposo que també el devia veure en
directe alguna vegada, però ara no ho recordo.

I mereix ser
recordat, aquell boig de la guitarra, la gorra, les ulleres, la barba i
la bicicleta, que creia que es podia fer un món millor mitjançant uns
nens que per a ell no eren el futur sinó un present ben viu, tangible.
Al reportatge hi apareixia Pete Seeger, parlant de la seva relació amb
el Xesco, del seu amor pels nens i dels seus ideals. Casualment,
aquella mateixa tarda havia anat a l’Fnac a compar-me el darrer disc de
Bruce Springsteen, "The Seeger sessions", un recull de cançons folk
americanes que justament va donar a conèixer Pete Seeger. Algunes
d’elles les va adaptar Xesco Boix i les va donar a conèixer a
Catalunya. Que reconfortant; veure com els bons, els admirables,
estan units per un fil invisible que els vincula.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Xesco Boix

  1. dan diu:

    Som molts els que portem un troç d’en Xescu al cor. malgrat els anys, sempre pot pasar que sents un banmjo i et tornen els records.
    Per l’emule es pot trobar?
    Coi, ja el buscare! Que tinc un vinil que ja no puc sentir!

  2. Gracies a personatges com el Xesco Boix o el Tortell Poltrona la meva infantesa no es va basar nomes en les escombraries que venien de les Espanyes. Pobres nanus d’ara, s’han d’empassar tota la merda d’OT entre d’altres.

  3. vilapou diu:

    No sé per què noms com els de Xesco Boix han aparescut molt tard a la meva vida. Em sonaven lluny… Un dia vaig anar a tocar al Memorial Xesco Boix, i va ploure. Em va saber molt greu. Són etapes que vaig recuperant amb els anys amb coses com el “Noms” o l’ajuda del Sr. E. Mule.

  4. Jo tenia un llibre gruixut, amb un cassette incrustat. A més tenia totes les cançons il.lustrades i era un dels meus objectes preferits. Em penso que encara el tinc, el buscaré!!! Quina foto més bonica que has trobat, no?

  5. Àirum diu:

    Tinc un record esmorteït d’una actuació del Xesco a Martorell. Crec que era ell. És curiós que persones que ens ho fan passar tan bé, tinguin aquest tipus de problemes, com el Capri.

  6. bet diu:

    Jo tb em vaig fer gran de cop quan em vaig assabentar de la mort d’en Xesco. I l’altra vegada que em vaig fer gran va ser quan es va morir en charli rivel… mmm… m’ho vaig passar moooolt bé amb en Xesco jo!!

  7. A very nice website !! Very well Done !!! nokia6630

Els comentaris estan tancats.